El Tribunal Suprem fixa la doctrina sobre qui és l'obligat a traslladar i retornar al menor del domicili en cas de separacions on els progenitors viuen en localitats diferents. L'alt tribunal acorda que seran les parts les que l'acordin però si no existeix acord, la Sala civil fixa els següents criteris: en principi serà el pare o mare que no tingui la custòdia (i que exercirà el seu dret de visita) el que recollirà al menor del domicili on viu habitualment. Una vegada conclòs el règim de visites o estada, serà el progenitor custodi el que recollirà de tornada al menor.
Subsidiàriament, quan aquest sistema habitual no es correspongui amb l'interès del menor o distribució equitativa de les càrregues, les parts o el jutge podran atribuir l'obligació de recollida i retorn sol a un dels dos pares, amb la corresponent compensació econòmica i havent de motivar-se en la resolució judicial.
A més, el Suprem té en compte també un altre tipus de situacions extraordinàries com les que suposen desplaçaments de llarga distància. En aquests casos s'hauran de ponderar les circumstàncies de cada situació i singularitzar les mesures a adoptar. Fins ara hi havia sentències contradictòries sobre aquesta matèria.
El Suprem fixa doctrina després del recurs d'un pare que va recórrer una sentència de l'Audiència Provincial d'Albacete que li imposava l'obligació de recollir i retornar al seu fill menor, que vivia amb la seva exdona. L'alt tribunal ha valorat els escassos ingressos dels dos pares i el notable quilometratge de les visites per a concloure que en aquest cas (i a partir d'ara en casos similars) el pare no custodi recollirà al nen en el domicili de la mare i serà la mare la que anirà pel nen quan conclogui el règim de visites o estada.
